Segueix l’actualitat de la Fundació Drissa

 Titulars  Notícies

Primera sessió ordinària de la Comissió d’estudi parlamentària sobre salut mental i addiccions

Dijous 20 Gener 2022

Primera sessió ordinària de la Comissió d’estudi parlamentària sobre salut mental i addiccions

Aquest dijous 20 de gener s’ha posat en moviment la Comissió d’estudi parlamentària sobre la salut mental i les addiccions, a través d’una trobada (telemàtica) en què han participat tant els diputats i diputades dels diferents grups parlamentaris que la integren com una representació de les nou entitats que la van promoure. L’objectiu d’aquesta primera sessió ha estat establir els objectius de treball que s’ha de marcar la Comissió.

La gerent de la Fundació Drissa, Núria Martínez, secretària de Junta Directiva d’AMMFEINA i coordinadora de l’eix laboral del Pla Integral de salut mental i addiccions, que ha comparegut com a ponent en representació de les entitats que treballen en el Pla Integral de Salut Mental i Addiccions, ha arrencat el seu torn de paraula demanant a la Comissió que “arribi a resultats unànimes” i, per tant, deixant de banda debats ideològics perquè, ha dit, “estem davant d’una problemàtica que afecta a moltes persones”.

Martínez ha estat clara a l’hora d’assenyalar que l’objectiu de la Comissió ha de ser “fer una proposta per garantir el model d’atenció a les persones amb problemes de salut mental i addiccions” i ha apuntat els dos eixos vertebradors d’aquest model: posar la persona en el centre i en l’àmbit comunitari i estat enfocat des d’una perspectiva de drets. “Si tens un dret que no pots exercir, no és un dret”, ha sentenciat Martínez.

Singularitat i transversalitat de la salut mental

La gerent de Drissa ha destacat durant la seva intervenció la importància que tothom de la Comissió comparteixi una visió de la salut mental. Un fet que suposa, al seu parer, reconèixer la seva singularitat i especificitat i, per tant, entendre que va més enllà de la discapacitat per evitar que persones amb una problemàtica de salut mental quedin excloses de recursos i programes només pel fet de no tenir un reconeixement administratiu. Alhora, entendre també la seva transversalitat.

Al seu torn, Martínez ha fet palès l’infrafinançament públic que el sector arrossega des de fa anys per reclamar que qualsevol proposta que surti de la Comissió i qualsevol estratègia o iniciativa pública haurà de ver acompanyada d’una dotació econòmica suficient. Durant la seva intervenció, ha posat de manifest els quatre pilars que l’entitat defensa en relació a l’àmbit de la salut mental:
  • El reconeixement explícit de la singularitat i especificitat de la salut mental.
  • L’abordatge i l’aplicabilitat d’un model de salut mental des l’òptica i la garantia dels drets.
  • La necessitat de polítiques públiques transversals, integrades i integrals per donar resposta a les necessitats de les persones amb trastorns de salut mental.
  • La necessària acció positiva per aquelles persones amb major vulnerabilitat i necessitats de suports.

Comparteix l'article


Últimes Notícies