Sobre la Salut mental

Què és la salut mental?

● L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la salut com “l’estat complet de benestar físic, mental i social, i no només l’absència d’afeccions o malalties”. I descriu la SALUT MENTAL com “un estat de benestar en el qual l’individu és conscient de les seves pròpies capacitats, pot afrontar les tensions normals de la vida, pot treballar de forma productiva i fructífera i és capaç de fer una contribució a la seva comunitat”.

Què és la malaltia mental?

● Una possible definició és “una alteració de tipus emocional, cognitiu i/o del comportament en què queden afectats processos psicològics bàsics com l’emoció, la motivació, la cognició, la consciència, la conducta, la percepció, l’aprenentatge, el llenguatge, etc., i que dificulta a la persona la seva adaptació en l’entorn cultural i social.”

Hi ha diferents tipus de malalties mentals. Fem un apunt de les principals:

Trastorns de l’estat d’ànim

● La seva principal característica és que afecten la persona emocionalment i suposen una alteració de l’humor. Un exemple és el trastorn bipolar, que combina períodes de molta exaltació (maníacs) amb altres de total abatiment (depressius). La durada de cada fase varia en cada persona, i s’alternen amb altres períodes en què l’estat d’ànim es normalitza i els símptomes de la malaltia desapareixen pràcticament per complet. Els trastorns depressius són un altre tipus de trastorns de l’estat d’ànim, que presenten símptomes com la tristesa, la desesperança i la inhibició.

Trastorns d’ansietat

● Són trastorns en els quals predominen la por i la inseguretat, i es caracteritzen per l’anticipació d’un futur perill o desgràcia acompanyats d’un sentiment incòmode. Alguns exemples són el trastorn de pànic, el trastorn obsessiu-compulsiu, les fòbies i el trastorn d’estrès posttraumàtic.

Trastorns relacionats amb substàncies

● Aquests inclouen problemes associats a l’abús de les drogues il·legals o legals. Els símptomes més habituals són canvis en el comportament (alteracions en la gana o en el somni, disminució del rendiment escolar o laboral, falta de motivació...), canvis físics (pèrdua o increment de pes sobtats, deteriorament en l’aspecte físic, tremolors... ) i canvis socials (canvi d’amics, problemes legals, necessitat de diners...).

 Trastorns psicòtics

● Són els coneguts com trastorns de separació de la realitat ja que causen un despreniment de la mateixa (deliris). L’exemple més notable és l’esquizofrènia. La característica principal és que la persona experimenta una greu distorsió entre els seus pensaments i emocions. És freqüent que senti o vegi coses que no existeixen, s’aïlli del seu entorn, descuidi el seu aspecte, els seus quefers o cregui coses que no són veritat.

Trastorns de personalitat

● Aquests trastorns es caracteritzen perquè la persona presenta una forma de sentir i de comportar-se que s’aparta molt del que és socialment acceptat, com poden ser conductes violentes, inestabilitat o grans dificultats per relacionar-se. Exemples d’aquests trastorns són el trastorn límit de personalitat i el trastorn antisocial de la personalitat.

Pot una persona amb malaltia mental fer una vida normalitzada (treballar, formar una família, mantenir relacions socials, etc.)?

● Sí. Pot i hauria de poder fer-la. Pot fer-la perquè amb el tractament mèdic i farmacològic adequat i amb l’entorn social i familiar favorable, una persona amb malaltia mental deixa de tenir les limitacions que pot suposar la malaltia. I hauria de poder fer-la perquè tots tenim els mateixos drets a una vida normalitzada, encara que molt sovint els prejudicis que lamentablement encara hi ha a la societat els impedeixen gaudir i exercir tots els seus drets.

Magnitud de les dades

 ● Segons l’última Enquesta de Salut de Catalunya (2018), el 7,5% de la població de 4 a 14 anys té probabilitat de patir un problema de salut mental, sense diferències segons el sexe. Els infants de classe social menys afavorida (9,2%) i aquells que tenen progenitors amb estudis secundaris (9,4%) tenen una prevalença més alta de patir un problema de salut mental que els infants de classe social més afavorida (4,6%) i aquells amb progenitors amb estudis universitaris (3,6%). D’altra banda i segons les últimes dades publicades per la Central de Resultats (2017), una de cada 7 persones ateses per un centre de salut mental (CSMA) té un nivell socioeconòmic molt baix, entenent com a tal el compliment d’alguna d’aquestes condicions: percepció d’una renda mínima d’inserció o equivalent, percepció d’un subsidi de desocupació o exhauriment del mateix o percepció d’una pensió no contributiva. La meitat dels pacients atesos pels CSMA presenten diagnòstics corresponents a persones amb trastorn mental greu (51,1%), i una tercera part són pacients en condició de complexitat (32.3%), segons la Central de Resultats 2017.

A comarques gironines i segons les dades registrades en l’última memòria anual de l’Institut d’Assistència Sanitària (2019), els ingressos hospitalaris disminueixen en general un 6% respecte l’any 2018 i especialment els vinculats a la complexitat en un 14%. En canvi, l’activitat comunitària creix un 6% en l’atenció als adults, en un 5% en l’atenció a l’abús de substàncies i un 4% en l’atenció infantojuvenil. Aquestes dades són resultat de diferents millores introduïdes en la Xarxa de Salut Mental i Addiccions però sobretot es deuen a l’increment de professionals en els darrers dos anys i la posada en marxa de programes assertius comunitaris.