Notícies

6 octubre 2020

L’atenció a la complexitat i el seguiment individualitzat, reptes de l’atenció comunitària en salut mental

 

La pandèmia de la Covid-19 incrementarà les necessitats de salut mental de les persones de tot el món, encara per quantificar la seva magnitud, segons l’OMS.

A Catalunya, el 7,5% de la població de 4 a 14 anys té probabilitat de patir un problema de salut mental (ESCA 2018).

La meitat dels pacients atesos pels centres de salut mental d’adults a Catalunya presenten diagnòstics corresponents a persones amb un trastorn mental greu (51,1%), i una tercera part són pacients en condició de complexitat (32.3%), segons la Central de Resultats 2017.

A comarques gironines disminueixen un 6% els ingressos hospitalaris en general i un 14% els vinculats a la complexitat. L’activitat comunitària d’atenció als adults creix un 6%.

El proper dia 10 d’octubre se celebrarà el Dia Mundial de la Salut Mental que aquest any porta per lema Salut mental per a tothom. Major inversió – Major accés. Per a qualsevol persona, en qualsevol lloc“. Per això i avui, els representants de les entitats i institucions gironines que encapçalen conjuntament la celebració anual de la diada a comarques gironines: l’Associació Família i Salut Mental de Girona i comarques, la Fundació Drissa, l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) i Support-Girona han presentat la VI edició que organitzen conjuntament. Aquestes organitzacions, referents en els diferents àmbits de l’atenció a la salut mental: suport familiar, inserció laboral, atenció a la salut i acompanyament jurídic i social, s’han fet seu l’enunciat de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per posar l’accent en la necessitat d’invertir i d’avançar en l’atenció a la complexitat i el seguiment individualitzat de les persones amb un problema de salut mental, allà on viuen, en la comunitat. Els casos de salut mental d’alta complexitat són aquells casos en què la persona té trastorns mentals greus amb necessitats complexes d’atenció sanitària i social. De fet, les entitats organitzadores estan treballant amb la Generalitat de Catalunya en diferents grups per al desplegament del Programa interdepartamental d’abordatge integral sobre els casos de salut mental d’elevada complexitat, l’objectiu del qual és aconseguir una actuació més eficaç en prevenció, assistència, benestar, rehabilitació, integració i inclusió social d’aquestes persones, que viuen socialment estigmatitzades, desvinculades del sistema  i, per tant, de l’atenció comunitària en salut mental i de qualsevol tipus de recurs social.

 

Més incidència en la població més desfavorida socialment

 Segons l’última Enquesta de Salut de Catalunya (2018), el 7,5% de la població de 4 a 14 anys té probabilitat de patir un problema de salut mental, sense diferències segons el sexe. Els infants de classe social menys afavorida (9,2%) i aquells que tenen progenitors amb estudis secundaris (9,4%) tenen una prevalença més alta de patir un problema de salut mental que els infants de classe social més afavorida (4,6%) i aquells amb progenitors amb estudis universitaris (3,6%).

D’altra banda i segons les ultimes dades publicades per la Central de Resultats (2017), una de cada 7 persones ateses per un centre de salut mental (CSMA) té un nivell socioeconòmic

molt baix, entenent com a tal el compliment d’alguna d’aquestes condicions: percepció d’una renda mínima d’inserció o equivalent, percepció d’un subsidi de desocupació o exhauriment del mateix o percepció d’una pensió no contributiva. La meitat dels pacients atesos pels

CSMA presenten diagnòstics corresponents a persones amb trastorn mental greu (51,1%), i una tercera part són pacients en condició de complexitat (32.3%), segons la Central de Resultats 2017.

 

Menys ingressos hospitalaris i més activitat comunitària a comarques gironines

A comarques gironines i segons les dades registrades en l’última memòria anual de l’Institut d’Assistència Sanitària (2019), els ingressos hospitalaris disminueixen en general un 6% respecte l’any 2018 i especialment els vinculats a la complexitat en un 14%. En canvi, l’activitat comunitària creix un 6% en l’atenció als adults, en un 5% en l’atenció a l’abús de substàncies i un 4% en l’atenció infanto-juvenil. Aquestes dades són resultat de diferents millores introduïdes en la Xarxa de Salut Mental i Addiccions però sobretot es deuen a l’increment de professionals en els darrers dos anys i la posada en marxa de programes assertius comunitaris.

Concretament, els centres de salut mental adults (CSMA) van atendre l’any passat 15.053 persones, xifra que equival a una prevalença atesa del 2,59, amb un rang que varia segons comarques, passant del 4,48 del Ripollès a l’1,94 de la Selva interior. La incidència atesa va ser del 0,67, amb 3.881 casos nous al conjunt de la demarcació. Del conjunt de persones ateses als CSMA, un 59,5% van ser dones i un 40,5% homes, amb una mitjana d’edat de 51 anys. Les persones ateses van rebre un total de 102.047 visites assistencials, de les quals un 3,90% corresponen a primeres visites. Pel que fa a les visites de seguiment, el 85,94% del total van ser visites successives, el 3% teràpies familiars i grupals i un 7% van ser visites realitzades en el lloc de vida de la persona atesa. Pel que fa al diagnòstic, un 30% dels casos van ser tractats per trastorn de l’estat d’ànim, diagnòstic de major freqüència, un 17,4% per trastorns psicòtics i un 13,2% per trastorns d’ansietat.

També es destaca que durant l’any 2019, Support-Girona va assumir més de 3 casos nous per setmana en alguna de les modalitats d’acompanyament, incrementant-se la modalitat d’Assistència en la qual la persona, normalment aconsellada pels serveis socials de salut mental o de la comunitat, és la que manifesta davant del jutjat la voluntat de rebre suport en la gestió dels seus assumptes.

 

Prop del 30% dels menors són tractats per situacions de malestar

 En relació amb l’atenció a salut mental infantil i juvenil, els centres especialitzats (CSMIJ) van atendre 6.210 persones, nombre equivalent a una prevalença atesa del 4,45, amb un rang que oscil·la entre el 18,48 de la comarca del Gironès al 3,23 de l’Alt Empordà. La incidència atesa va ser de l’1,63, que correspon a 2.276 casos nous atesos al conjunt de les comarques gironines. Del total de persones ateses als CSMIJ, un 39% van ser nenes i un 61% nens, amb una mitjana d’edat de 14,46 anys. Els centres van fer un total de 35.330 visites, de les quals un 6,52% van ser primeres visites, un 58% visites successives, un 33% visites de tractament familiar i un 2% visites a domicili.

En relació amb els diagnòstics, en el cas dels menors, el 29% va rebre atenció per un diagnòstic Codi Z, que té a veure amb situacions de malestar per diferents causes de la pròpia vida, seguit del trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDHA) en un 10%.

Per la seva banda, els Centres d’Atenció i Seguiment a les Drogodependències (CAS) van atendre l’any passat 4.616 persones, nombre equivalent a una prevalença atesa del 0,98, amb un rang que va del 0,55 en el cas de l’Alt Empordà a l’1,07 del Ripollès. En quant al gènere, el 76,3% van ser homes i el 23,7% dones, amb una edat mitjana de 43 anys. El 29% de les persones ateses van ser casos nous (1.340 persones). L’alcohol va ser en un 46,7% l’addicció que va propiciar l’inici de tractament, seguit de la cocaïna en un 27,76%, del cànnabis en un 12,46 % i la heroïna en un 6,86%. Els CAS van registrar més de 74.275 visites, un 5% més que l’any 2018 (70.739). De total de visites, el 38,98 % (28.951) va ser visites successives, un 38,8%  (28.733) va ser control de tòxics, un 13,33% (9.900) van correspondre a dispensació de metadona i un 4,93% (3.661) a teràpies de grup. Prop del 4% va ser visites d’acollida o d’inici de tractament i primeres visites (2.941).

 

Creix més del 25% l’atenció comunitària dels gestors de casos

Els equips PSI (Pla de serveis individualitzats) són equips de professionals, integrats per infermeria, treballadors i educadors socials, que treballen en el lloc de vida de les persones ateses i adapten per a cadascuna d’elles els serveis sanitaris i socials existents, segons les

seves necessitats, i tan a prop com és possible del seu medi natural per assolir així una continuïtat assistencial. Aquests equips de professionals especialitzats en salut mental

(gestors de casos) van atendre l’any passat 255 persones, més d’un 25% més que l’any anterior (2018). Un total de 53 persones van ser ateses per primera vegada. Les persones ateses van requerir un total de 7.720 visites assistencials de diferent tipus (atenció a casa, suport familiar, etc.). Els 75% d’aquests casos són pacients considerats complexos i segons diagnòstic, més de meitat respon a un trastorn psicòtic. Només un 9,80% de persones ateses pel programa PSI ha ingressat a una unitat d’hospitalització durant el 2019. Els 75% de casos atesos pel programa PSI es van diagnosticar de complexitat de salut mental

 

Salut mental per a tothom. Major inversió – Major accés. Per a qualsevol persona, en qualsevol lloc“.

 

Segons l’OMS, prop de 1.000 milions de persones viuen amb un trastorn mental, 3 milions de persones moren cada any pel consum nociu d’alcohol i una persona se suïcida cada 40 segons. A aquestes dades generals s’hi suma ara l’afectació mundial de la pandèmia de la Covid-19 en la salut mental de les persones, encara per quantificar la seva magnitud. Per a l’OMS només una major inversió en els sistemes de salut mental per incrementar recursos accessibles per a tothom podrà garantir el dret humà que és la salut mental de totes les persones, sigui quina sigui la seva raça, gènere, condició social o pensament.

 

Pàgines web

familiaisalutmental.cat

ias.cat

fundaciodrissa.com

supportgirona.cat

 

Peu de foto
Els representants de les entitats organitzadores al Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt, amb la imatge de l’edició 2020. D’esquerra a dreta: l’adjunta a la direcció de salut mental de l’IAS, Margarita de Castro, la gerent de la Fundació Drissa, Núria Martínez, el president de l’IAS, Joan Profitós, la presidenta de l’Associació Família i Salut Mental, Maria Combalia, el director de salut mental de l’IAS, Claudi Camps, i el president de Support-Girona, Pere Cornellà.

 

6 d’octubre de 2020

>> Més notícies
Carrer Santander 1, baixos - 17005 Girona - Tel. 972 24 93 44 - Fax 972 24 93 45 - info@fundaciodrissa.com - Nota legal

Última actualització 3 desembre 2020

sitemap